13 de septiembre de 2013
Catalunya 2014
Ha segut un èxit la Via Catalana i s'ha donat un exemple de disciplina popular i de capacidad organitzativa. Jo no he participat perque em quedava lluny, però sí que ho he seguit per internet.

El problema és la fulla de ruta. Jo no dic que no hi hagi una fulla de ruta, però pense que és una fulla com una carta als Reis Mags escrita en paper de fumar. I ho dic perque acabe de veure una entrevista amb Oriol Junqueras a la TV3 on repeteix obstinadament la seua idea del referèndum.

Jo pense que va a ser més fàcil la independència directa que el referèndum. Fins ara, tota la estratègia política independentista catalana s'ha basat en un únic principi: "si ho demanem democràticament, no ens podran dir que no". I és assumir que els polítics espanyols són demòcrates, cosa que en els últims anys s'ha demostrat falsa.

Acabem de veure fa dos dies cóm Madrid s'omplia de gent demanant un canvi. No demanaven gran cosa, no demanaven un estat nou, ni trencar la constitució del 78. I el resultat ha segut completament nul, no els han donat res. A Madrid no tenen ni han tingut mai cap problema en ignorar la voluntat del poble, és el que venen fent sempre. A Madrid no dimiteix ningú ni fa cas de res. El règim del 78 es va conformar bàsicament com un decorat de cartró que donava una aparença democràtica a unes estructures de poder plutocràtiques i oligàrquiques.

I per a posar-ho pitjor, l'actual president s'ha fet famós mundialment per aguantar amb la cara de pedra la corrupció més escandalosa del món desenvolupat. Rajoy és un polític especialitzat en dissimular, en amagar-se, en no saber, no veure i no aparèixer.

Per tant, la estratègia de Mas de buscar una negociació amb Rajoy només servirà per a que el PP guanye temps i espere a que la gent es canse de banderetes i de cadenes humanes. Poden inclús arribar a mostrar-se receptius amb la verdadera intenció de confondre i dividir als independentistes. Rajoy MAI donarà permís per al referèndum, teniu-ho ben clar. Crec que no cal recordar el cas del Plan Ibarretxe.

El que passarà amb el referèndum, i m'agradaria equivocar-me, és que arribaran les coses a un punt on intervindrà la Guardia Civil i impedirà les votacions. Òbviament, la gent s'oposarà i intentarà passar cap a dins dels col·legis electorals. I tal volta alguns aconseguiran passar, però només amb l'efecte dissuassori Rajoy tindrà una excusa perfecta per a dir que el resultat del referèndum no té cap validesa perque la majoria silenciosa s'ha quedat a casa, tal i com les forçes de l'ordre han indicat i ell va recomanar.

A partir d'ahí, tant fa que tragueu un 90% de recolzament, un referèndum que no es fa amb tranquil·litat i llibertat total no té validesa, i ho sabeu molt bé.

El referèndum pot ser la gran trampa on s'enfonsi l'independentisme català.

Però sí crec que hi ha possibilitats d'aconseguir la independència, i això passa per una fulla de ruta més realista i també més valenta. La independència s'ha de declarar de manera unilateral i irreversible des del balcó de la Generalitat, i a partir d'ahí ja el problema el tenen ells i s'han de moure ells.

S'ha de dissenyar un pla de independència que comprenga un exèrcit i unes forçes de l'ordre totalment fidels al president de la Generalitat. S'ha de informar a la gent del que es va a fer per a que estiguen preparats, i s'han de previndre amb la major cura possible els moviments que farà l'estat espanyol.

Un president que vullga crear un estat nou i ser el primer fundador d'un país no pot anar demanant ni negociant, ha d'estar disposat a ser empresonat, i a seguir exigint la independència desde la presó. I un poble que vol recuperar la seua llibertat ha de saber jugar-s'ho tot en eixe objectiu, sense donar cap pas enrere.

En la meua opinió, la jugada guanyadora de la independència seria així:
  1. Forçar eleccions inmediates, sense esperar a finals de 2014.

  2. Agrupar tot el vot en ERC.

  3. Esperar a que Junqueras declare la independència unilateral.

  4. Tirar-se al carrer i defendre la sobirania catalana amb tots els mitjans possibles.

  5. No negociar cap acord amb Espanya que no siga el adéu definitiu.
Pense que és un camí difícil però no impossible. El referèndum i el consens és un camí impossible. Pel moment, s'ha arribat una mica més lluny que el 15-M però no s'ha aconseguit res.

21:30:35 ---------------------  

2016 en Denia (Alberto Noguera)
El implacable retrato del desencanto y la corrosión de las ilusiones en la España de principios de siglo.
Comprar por 3,59€ en Amazon.


© A. Noguera

"Mirar el río hecho de tiempo y agua
y recordar que el tiempo es otro río,
saber que nos perdemos como el río
y que los rostros pasan como el agua".
Jorge Luis Borges


Leer los archivos

Entradas destacadas:
Pepito Relámpago - Pepita Nuncabaja - Seis meses en meetic - Etapas de la burbuja